G’o’zà turining hàr bir nàvi o’zining màrfîlîgik và õo’jàlik bålgilàri bilàn bir-biridàn àjràlib turàdi. Bir nàsldàn tàrqàlgàn và mîrfîlîgik hàmdà õo’jàlik ko’rsàtkichlàri bir õil bo’lgàn g’o’zà o’simliklàri turkumi g’o’zà sålåktsiîn nàvi dåb àtàlàdi.
G’o’zàning mîrfîlîgik bålgilàrigà uning umumiy tàshqi ko’rinishini (tupi, bàrgi, guli, ko’sàgi và chigitning tàshqi ko’rinishi) bålgilîvchi ko’rsàtkichlàr kiràdi. Õo’jàliklàrdàn trànspîrtlàrdà kåltirilgàn pàõtà hîsili kîntràktàtsiya shàrtnîmàsigà binîàn pàõtà tîzàlàsh zàvîdlàri qîshidàgi và kîrõînà tàshqàrisidà jîylàshgàn pàõtà tàyyorlîv punktlàridà qàbul qilib îlinàdi. Xàr yilgi pàõtà tàyyorlàsh dàvlàt råjàsini bàjàrish uchun, dàlàlàrdàn kåltiriltàn pàõtàni o’z vàktidà qàbul qilib îlish, màrkàzlàshgàn usuldà quritish-tîzàlàsh, yaõshi sàqlàsh uchun pàõtà tàyyorlàsh punktlàri, (pàõtà tîzàlàsh kîrõînàlàri) quyidàgi tàlàblàrni bàjàrishlàri kåràk |
0
|
|